Llibertat de premsa

Estreno el mes amb una nova col·laboració: la revista de l'ACCD, l'Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament, que en aquest número dediquen les seves pàgines a un monogràfic sobre la llibertat de premsa.

Em demanaven una imatge sobre el concepte "llibertat de premsa" i com que vaig creure que era un tema prou ampli i complex, en vaig fer dues, tot i que només se n'ha publicat una, la que teniu justa sota d'aquestes línies.


Les dues imatges aborden conceptes diferents, la de la repressió i la censura, que molts periodistes, viuen a diari. I no oblidem, que això, tot i que alguns prefereixin mirar cap a una altra pinta del món, també passa a casa nostra.

Pere Ginard

Text publicat al Setmanari Directa número 145.

Pere Ginard, originari de Mallorca, va aterrar a Barcelona per estudiar Belles Arts. Es va passar els primers anys de la carrera pintant, exposant i gaudint de la vida d’artista torturat. A l’últim curs, però, es va atrevir a interessar-se per altres disciplines com la fotografia, el vídeo i la il·lustració... I aquí va ser on va canviar tot. De sentir-se un artista immers en el seu món, va convertir-se en un mal deixeble, en un estudiant que es va endinsar en les arts menors. Segons m’explica, l’últim any de carrera se’l va torejar com bonament va poder, ja que el fet d’interessarse per les mal anomenades arts menors el va dur a la confrontació directa amb part del professorat de la universitat. Amb el temps, va aconseguir purgar-se de prejudicis i dedicar el seu temps i el seu art a allò que realment li venia de gust. En acabar els estudis de Belles Arts, va anar a petar a l’Escola Massana, on va cursar estudis d’Il·lustració, desenganyat de la vida d’artista grandiloqüent i pensant, ingènuament, que li seria fàcil il·lustrar perquè sabia dibuixar.

M’explica que deu a Arnal Ballester la desintoxicació de la mà, el desaprendre a dibuixar per poder il·lustrar. Dos conceptes –dibuixar i il·lustrar– que, encara que sembli estrany, no volen dir el mateix. A la Massana, també es va iniciar en el fantàstic món de l’animació, on el Pere se sent molt còmode, ja que és una disciplina on conflueixen molts dels seus interessos: vídeo, pintura, dibuix, música... És una llàstima que des d’aquestes pàgines no puguem reproduir les animacions que, juntament amb la seva parella Laura Ginès, produeixen des de Laboratorium, la factoria que es van treure de la màniga per fer projectes audiovisuals paral·lels a les seves feines com a il·lustradors, tot i que avui dia, tret dels llibres d’autor, ho signen tot com a Laboratorium. Des de la seva perspectiva, creu –i amb raó– que Catalunya té una pedrera d’il·lustradors molt bona, reconeguda internacionalment, però dissortadament molt
mal pagada pel món editorial. No obstant això, diu que, des de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC), amb la seva tasca de difusió i compromís amb els professionals d’aquest camp, s’està avançant poc a poc.

Tornant a Pere Ginard com a autor, val la pena ressaltar la publicació de dos llibres que han sortit recentment al mercat. Un és Vint anys de dolor, una obra fantàstica, que ens endinsa al seu món més fosc i particular. L’altre, amb coautoria d’Arnal Ballester, és Le François çest facile, una obra que ens demostra que no cal drogar-se per al·lucinar. Si li feu una ullada, m’entendreu.

Tot i això, encara està preparant un parell de perles que veuran la llum properament: América, que vol ser una narració –quasi onírica– de com es percebia Amèrica a principis de segle XX, editada per A buen paso, i una nova autoedició titulada Cuaderno de dolencias, trastornos y caprichos casi siempre mortales.

Gaudiu, doncs, d’aquestes pàgines, on podreu observar l’obra d’un dels il·lustradors més singulars del panorama català. Unes peces plenes de melancolia, surrealisme i amb les pinzellades fosques que caracteritzen Pere Ginard. I, si en voleu més, no dubteu a fer una ullada a http://www.laboratorium.cat/.


© De les imatges de Pere Ginard

Babel des de Florència

Enceto la setmana amb una bona nova, ja s'ha publicat un nou número de "Babel", la revista de l'organització COSPE, que des d'Itàlia treballa per la cooperació i el desenvolupament a nivell internacional, i en aquest número han dedicat les pàgines a la propera reunió que el G8 farà en aquest país. Fa il·lusió, molta il·lusió, que des de Florència em reclamin els meus dibuixos.

Es tracta de fet, de dues il·lustracions que ja havia publicat, tot i que en blanc i negre, a la Directa i a Diagonal.

Una de les imatges l'han aprofitat per la portada i la contra i l'altra per un article, i ara que tinc la revista a les meves mans, em meravello de la qualitat de la impremta, que m'han clavat els colors!

El vel islàmic

Una nova il·lustració pel Setmanari Directa. En aquest cas una il·lustració polèmica per un article polèmic que parla sobre la hiyab, el vel islàmic. Que cadascú en tregui les seves conclusions, i si voleu l'article us haureu de comprar la Directa, que segur que en treieu profit.

Robinson Crusoe, punt i final.

Amb aquestes dues imatges tanco la sèrie sobre el llibre recentment publicat per Cambridge University Press. La que teniu aquí al costat és la original, que finalment va ser publicada com a coberta del llibre, tot i que també la podem trobar a l'interior del llibre . La de sota, és una proposta que vaig fer a l'editorial, però que no va acabar de convèncer, tot i que era la que més m'agradava... Coses del món editorial, que hi farem.

Cal dir que hi ha dues versions del llibre, amb "audio-CD" i sense. Això dels llibres d'anglès per a estudiants, ha millorat moltíssim, i una editorial puntera com Cambridge, no se'n perd ni una...



© Jordi Borràs i Cambridge University Press