Una nova il·lustració per la Directa, aquesta vegada es tracta d'un text de David Caño per "Expressions" la secció de cultura del setmanari. Us en regalo un fragment.
" Merde pour la poesie! Així declamava Rimbaud al ser preguntat per la seva obra literària. Lluny quedaven els anys borrosos en què acabat d'arribar a París, i afincat a casa del matrimoni Verlaine, pretenia incendiar el Louvre: “Aquests quadres cèlebres són deixalles”... I tothom ja sap que la relació més poètica de la literatura francesa va finir a Brusel·les, entre trets, una preciosa nit d'alcohol. “S'ha de reinventar l'amor” i “Merda per la poesia!” així ho entenien aquells joves arrauxats, habituals del London i de Zeleste, que entengueren l'art de la revolució tal com ho explicaven els Debord, Vaneigem i companyia. Coetanis militants d'una revolució completa, així es solia definir la poesia pels carrerons de París cap allà el 68, signaven fanzines amb pseudònims o només amb el nom de pila perquè menyspreaven el significat de la paraula Posteritat. Assemblearis de les nits compartides assaborien allargassades sonoritats cobertes de boira i passió. Llibertaris renegats de qualsevol dogma coneixien Dadà i n'afirmaven la seva mort i vigència."